La banalització de l’acte mèdic   

@airuelal

Tal com vaig anunciar al primer post del meu blog, era la meva intenció als habituals posts de gestió i política sanitària, incloure altres posts basats en l’exercici del dia a dia de la meva professió.

Avui ho faré sobre la banalització de l’acte mèdic (entenent-ho per tot allò que tendeix a fer trivial o superflu l’acte mèdic).

L’altre dia va venir a la meva consulta un pacient d’un altre company (està de vacances) per sol·licitar-me un certificat per presentar a l’INEM per justificar la seva incompareixença per signar; des de la mateixa oficina de l’INEM se li va instar a que portés aquest certificat i així evitar la penalització econòmica corresponent. Estic segur que no és un fet excepcional i molts altres metges d’atenció primària s’han trobat en aquesta situació.

Alguns altres exemples podrien ser:

-       Paper que demanen els pares per l’escola perquè el seu fill ha passat mala nit i no pot assistir a escola a l’endemà.

-       Algunes intervencions de cirurgia estètica

-       Algunes prescripcions de fàrmacs deslligats de l’acte mèdic

-       L’avaluació psiquiàtrica prevista en la modificació de la llei de l’avortament.

Estic segur que la majoria de metges senten un profund malestar deontològic quan es pretén trivialitzar l’exercici de la nostra professió.

A vegades alguns d’aquests requeriments banalitzadors van lligats a algunes accions de màrqueting o de publicitat que crec que mereixeran algun altre post.

                                                                   Seu del COMB

Penso que els metges ens hem d’oposar a caure en aquest corrent banalitzador, per això hem de comptar amb el suport dels nostres col·legis professionals i de les seves comissions deontològiques.

Encara que no puc deixar de veure la realitat com a metge, és possible que el que he comentat pel que fa a la banalització de l'acte mèdic no sigui una excepció i que a aquest corrent banalitzador sigui més general i afecti a tota la societat en el seu conjunt.