APS: no retreat, no surrender !!!

És molt habitual que des de l’APS vinguin critiques respecte al menysteniment i dificultats que aquest nivell assistencial pateix dins del SNS. Entre aquestes critiques les més habituals acostumen a ser:

-       el pressupost destinat  i la seva relació minvant amb el total (del 32,32% al 27,69%) (Veure quadre adjunt)

-       la burocratització a les consultes

-       precarietat laboral i reconeixement salarial insuficient.

-       sobrecàrrega assistencial

-       augment del burn-out professional

-       incapacitat de desenvolupar tota la seva competència clínica per no poder disposar de tots els instruments diagnòstics

-       manca de coordinació i alineament d’objectius amb altres nivells assistencials

-       impacte de les llistes d’espera diagnostiques i terapèutiques sense possibilitat de gestionar-la suficientment.

-       impacte de problemàtica social a les consultes mèdiques sense la coordinació i recursos adients per gestionar-la.

Algunes xifres:

	2010	2014	Diferència absoluta	Variació final
Pressupost Salut (M€)	9.875,81	8.290,59	-1.585,22	-16,14%
Pressupost per càpita	1.297,41	1.095,34	-202,37	-15,58%
Pressupost per a atenció primària (M€)	3.192,57	2.296,47	-896,1	-28,07%

L’enfoc d’aquest post voldria ser en positiu, tot reconeixent els punts esmentats amb anterioritat, voldria ressaltar els aspectes positius de la nostra APS.

Que fa?

L’APS com a primer nivell assistencial presenta una elevada activitat assistencial (massa?) tant en consultes com a domicili.

Totes les enquestes li atorguen un elevat grau de satisfacció entre els seus usuaris.

Alguns indicadors assistencials d’èxit són per exemple que Catalunya presenta dels millors resultats en la gestió de la diabetis o els resultats des de l’enfoc primari i comunitari de les interrupcions voluntàries de l’embaràs.

La gestió de la IT és de les més eficients de tot l’Estat Espanyol i la gestió de la farmàcia (recepta) ha representat un estalvi en els darrers 4 anys d’uns 500 milions d’euros.

D’aquest nivell ha sorgit les úniques 13 experiències d’autogestió dels seus professionals per tal de gestionar empresarialment amb qualitat i eficiència aquest mateix número de Centres d’Atenció Primària.

Que podria (hauria de) fer?

L’APS hauria de tenir la responsabilitat principal de l’atenció comunitària i la salut pública amb una cartera de serveis ben definida i reconeguda.

L’atenció de la cronicitat hauria de pivotar principalment en aquest nivell assistencial, en aquest sentit caldria incloure la gestió de les residències geriàtriques per APS, així com valorar noves fórmules de gestió des de l’APS dels centres assistencials sociosanitaris.

Els centres d’atenció primària haurien d’avançar a centres de salut més integrals amb la incorporació progressiva d’altres professionals sanitaris com ara fisioterapeutes, nutricionistes, podòlegs, optometristes, ...

És el nivell més adequat per desenvolupar plenament les TICS com ha demostrat la  recepta electrònica, la IT, etc... i ara cal una aposta decidida per les visites no presencials, consultes no presencials entre professionals de diferents centres assistencials, incorporació de les apps sanitàries, etc……

Què cal?

Sens dubte cal incrementar el pes relatiu del pressupost d’atenció primària sobre el total del pressupost en salut  el més aviat possible.  

El nostre SNS no es pot permetre més retards ni proves pilot en l’aplicació del nou model de compra, per això cal dotar pressupostàriament a l’APS perquè pugui gestionar la compra de l’atenció especialitzada, així com la compra de les proves complementàries per tal de millorar la seva capacitat diagnòstica i la seva capacitat de resolució.

Segur que l’autoritat sanitària que vol el millor pels nostres ciutadans acabarà tard o d’hora apostant per més i millor APS, no hi ha altre sortida !

I sobretot, cal que l’APS s’ho cregui! Està molt bé anar incorporant competències però no podem permetre que el metge de família no sigui prou accessible i hem de repensar que fer i sobretot que hem de deixar de fer a les nostres consultes.

No retreat, no surrender com diu el Boss....

Obamacare i la Moció del Parlament sobre l’APS

Segueixo des de fa temps l’Obamacare i he escrit alguns posts al blog rba que he tornat a publicar en aquest blog. També llegeixo els que sobre aquest tema acostuma a fer Paul Krugman.

                                           El premi Nobel, Paul Krugman

Urban Institute  publicava que més de 10 milions de persones han obtingut cobertura sanitària des de l’any passat. Recordem que aquest era l’objectiu principal de la reforma sanitària i que en gran mesura ho està aconseguint, i encara que el programa no ofereix tanta protecció com ens agradaria als defensors d’un veritable SNS, els nous assegurats estan contents amb la cobertura segons una enquesta de Gallup.

En relació als costos no s’han confirmat les prediccions de grans pujades de les primes, ja que la reforma ha instaurat una saludable competència i les primes de 2014 s’han quedat per sota de lo esperat i s’esperen pujades moderades pel 2015.

Doncs malgrat l’evident èxit d’Obamacare, des de el punt de vista polític rep moltes critiques des dels republicans (normal?) i sorprenentment també des dels demòcrates !!

Trobo a faltar al nostre país un seguiment més proper de l’Obamacare que crec ens ajudaria a entendre-ho millor i per altre part en posar en valor el que és el nostre sistema sanitari.

Tornant a casa nostra, el passat dijous 27 de novembre, al Parlament de Catalunya es va debatre i aprovar  la moció 159/X en relació a l’atenció primària de salut, com ja vaig recollir en aquest mateix blog.

No tornaré a explicar el que per mi va ser una excel·lent Moció i a agrair l’ampli consens que sobre el rol de l’APS va suscitar per la majoria de partits polítics del Parlament.

Puc entendre que al Govern li pugui incomodar que el Parlament el marqui el pas i que insti a fer les reformes i una aposta decidida a tots els nivells necessària per col·locar a  l’APS al lloc nuclear dins del SNS que es mereix.

Però m’ha cridat molt més l’atenció, el que no he sabut trobar de les organitzacions del sector que haurien de defensar l’APS cap afirmació de suport, agraïment o complicitat amb els nostres parlamentaris i aquesta Moció.

Que no ens passi a nosaltres com als demòcrates que no semblen orgullosos de l’Obamacare i semblen molt tímids en la seva defensa quan no la critiquen!! I això s'acaba pagant ! 

Més sobre l’ObamaCare

EL PRESIDENT OBAMA TOPA AMB DIFICULTATS...

Escrit per: Dr. Toni Iruela

Metge de Família. EBA Vallcarca SLP.

@airuelal

Aquesta setmana hem tornat a tenir notícies en relació a l’ObamaCare. I és que el president Obama ha anunciat la decisió d’endarrerir un any les actuals assegurances mediques. Sembla una decisió només de caràcter administratiu i que pot respondre també als problemes tècnics apareguts en la pàgina web de l’ObamaCare.

Em preocupa perquè aquesta decisió és valorada pels detractors de la reforma com a mostra d’incompetència i del que és pitjor de manca de lideratge del president Obama. Crida l’atenció des d’Europa les nombroses crítiques que està suportant tant als mitjans de comunicació, d’empreses, de les assegurances mediques, des de la professió mèdica i des dels lobbys econòmics i polítics.

El President Obama ha trobat més dificultats de les previstes
a l'hora d'endegar el seu pla per dotar als americans que no
 el tenien, d'un programa d'assegurances mèdiques 

Fa unes setmanes he tingut ocasió de llegir Breaking Point del Dr. John Geyman per entendre una mica més el no-sistema sanitari dels EEUU i sobre el rol de l’atenció primària de salut en aquell país.

Com comentava en el meu anterior post sobre ObamaCare, crec que aquesta reforma no arribarà a bon port sinó aconsegueix que es vertebri un autèntic Sistema Nacional de Salut col·locant a l’APS realment al centre del sistema.

En un moment en que a Catalunya s’està treballant intensament al Pacte Nacional de Salut, em sembla d’interès posar els principals elements que hauria de tenir el sistema sanitari i l’APS per assolir els millors resultats de qualitat i eficiència. La bona notícia per nosaltres és que a Catalunya estem molt més ben centrats i orientats que als EEUU.  Seguiré una vegada més els criteris fixats per Bàrbara Starfield.

Pel que respecta al sistema sanitari , les principals característiques haurien de ser:

• Finançament del Sistema via impostos
• Adequada planificació, regular entre d’altres coses la localització on s’han d’establir els centres de salut.
• Metges de família com a base dels professionals que treballin a APS.
• Que el % de metges de família en actiu sigui superior al 50% respecte a la resta d’especialistes. 
• Ingressos professionals dels metges d’atenció primària equivalents als de la resta d’especialistes.
• Copagaments absents o mínims a l’APS. 
• Distribució de la població per contingents de pacients.
• Cobertura a la població de 24 hores.
• Rol rellevant dels departaments docents universitaris de medicina de família.

I pel que respecta a les característiques de les consultes, les principals característiques haurien de ser:

• Atenció de primer contacte al SNS a l’APS.
• Longitudinalitat, és a dir, la existència de contingents que permeten el seguiment dels mateixos al llarg del temps.
• Integralitat, tractament dels problemes de salut sense limitació de la edat del pacient.
• Rol de coordinació dins del sistema de l’APS.
• Atenció de la Salut centrada en la família
• Atenció primària orientada a la comunitat.

Espero que en els tres anys que Obama té per davant, sigui capaç de implementar amb èxit l’ObamaCare, crear un autèntic Sistema Nacional de Salut, fer una aposta decidida per l’APS, sobretot en benefici dels milions de ciutadans americans que en l’actualitat estan sense assegurança mèdica.

www.rbaestudisiprojectes.cat

ObamaCare, però sense atenció primària?

USA és el país que dedica un dels tant per cent del PIB més elevats a Salut 

Escrit per: Dr. Toni Iruela

Metge de Família. EBA Vallcarca SLP.

@airuelal

Des de fa temps segueixo amb interès l’ObamaCare, és a dir, la llei de Protecció de Pacients i Cures de Salut Accessibles, el PPACA en anglès. Cal recordar que aquest es va signar al 2010, i que bàsicament obliga a que tots els plans d’assegurança mèdica cobreixin serveis de prevenció i evita que les companyies d’assegurances donin de baixa a un assegurat quan aquest es posi malalt. L’objectiu de l’ObamaCare és proporcionar una assegurança de salut a tots els ciutadans americans, així com reduir les despeses en matèria de salut. Les inscripcions pel ObamaCare Health Insurance Marketplace estan obertes des de principis d’octubre i fins el 31 de març de 2014.

President Obama 

La setmana passada va saltar a la premsa el mal funcionament de la pàgina web que explica i registra les noves altes a les noves assegurances mediques. Davant d’aquestes errades a la web es volien estendre sospites de mal funcionament sobre tot al sistema que l’Administració Obama vol posar en marxa. L’assetjament al Govern sobre aquest tema es va focalitzar en la persona de Kathleen Sebelius, la secretaria de Salut, que va ser sotmesa a una de les sessions de preguntes més dures  a la Càmera de Representants pels membres del Tea Party.

El propi president, que feia uns dies havia explicat en públic que la reforma sanitària  és quelcom més que una pàgina a Internet, ha tornat a fer mítings per explicar les avantatges d’aquesta llei. Cal recordar que aquesta llei segueix sent el principal blanc dels atacs del Partit Republicà, que sent que pot guanyar aquesta batalla, acabar amb la reforma sanitària i amb el president Obama.  I és que si al nostre país vivim una situació complicada, als USA fa unes setmanes han viscut el “shutdown” (paràlisi de l’Administració per no poder disposar de crèdit al no pactar-se el sostre de deute), com intent de xantatge del Tea Party republicà, que condicionava l’aprovació del pressupost a la retirada del servei sanitari creat per Obama.  Cal estar amatents  ja que també a Europa (especialment a França) avança el populisme i radicalisme al si dels partits de la dreta la qual cosa pot portar a la deriva extremista i posar en risc els principals consensos actuals.

La Sra. Kathleen Sebelius

Des de el punt de vista sanitari, recordem que els USA és el país occidental que més % de PIB dedica a la despesa sanitària i malgrat això deixava sense cobertura a més de 49,9 milions de ciutadans a l’any 2011 i no obté bons resultats als principals indicadors sanitaris. Obamacare pretén retallar el dèficit en mes de dos cents mil milions de dòlars durant els primers 10 anys.

Però es pot parlar d’un autèntic sistema sanitari als USA? Des de el meu punt de vista, no! Als USA existeix “atenció sanitària” i per cert de gran qualitat (per qui se la pot pagar), però no es pot parlar d’un SNS (sistema nacional de salut), ja que com s’ha comentat queden fora del mateix molts milions de ciutadans. Em sembla de gran coratge la reforma que està impulsant el president Obama que va destinada a millorar la cobertura. Però caldria incorporar altres aspectes per poder parlar d’un autèntic SNS (planificació i localització geogràfica dels recursos assistencials, tipus de finançament del sistema, rati entre metges d’atenció primària i resta d’especialitats, existència de contingents de pacients, etc...).  Des de el meu punt de vista aquest procés hauria d’acompanyar-se d’una orientació vers l’atenció primària. 

Seguint a Bàrbara Starfield això implicaria les següents característiques de les consultes d’Atenció Primària de Salut  (APS):

• Atenció de primer contacte al SNS a l’APS.
• Longitudinalitat, és a dir, la existència de contingents que permeten el seguiment dels mateixos al llarg del temps.
• Integralitat, tractament dels problemes de salut sense limitació de la edat del pacient.
• Rol de coordinació dins del sistema de l’APS.
• Atenció salut centrada en la família
• Atenció primària orientada a la comunitat.

La Sra. Barbara Starfield

És conegut que els països orientats cap a l’APS obtenen els millors resultats de salut i amb més eficiència. Si l’augment de la cobertura sanitària als USA està comptant amb tanta oposició, l’orientació cap l’APS seria encara més difícil per barreres culturals, interessos corporatius i fascinació tecnològica entre d’altres factors. De tota manera em sembla del tot imprescindible aquesta orientació per fer de l’americà un autèntic SNS viable i sostenible.

Estic convençut que viurem un procés de convergència entre els sistemes de salut europeus i l’americà. Als USA amb augment de la cobertura i avançament cap a la universalització i cap un autèntic SNS i a Europa amb limitacions a la cobertura universal o amb copagaments, un decrement de la funcionarització,  i més pes en la gestió privada dels serveis públics. En tots aquests canvis, el paper de l’autoritat sanitària continuarà sent clau en la planificació, finançament, avaluació i en la rendició de comptes als ciutadans.

Seguirem ben d’a prop l’ObamaCare i en un nou post intentaré analitzar la realitat de l’atenció primària als USA i veure que podem aportar des de la nostra visió.  Els lectors interessats podran obtenir més informació a: http://obamacarefacts.com/en-espanol/que-es-obamacare.php

www.rbaestudisiprojectes.cat