I ara què? Manifest dels Col·legis professionals sanitaris

SEMBLA QUE LA SANITAT POT TENIR UN PAPER MÉS IMPORTANT EN LA FORMACIÓ DE GOVERN QUE EL QUE VA TENIR A LA CAMPANYA ELECTORAL.

UN MANIFEST QUE ELS PARTITS POLÍTICS HAURIEN DE TENIR EN COMPTE

El passat 27 de setembre es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya. No és el meu propòsit comentar el resultat de les mateixes, però sí constatar que a la fase que ens trobem ara d’intentar formar Govern, la Sanitat i el Departament de Salut poden jugar un paper important com ha recollit brillantment al seu article en Guillem Lopez Casasnovas al diari ara d’avui.

                                                    Guillem Lopez Casasnovas

Crec que l’èxit del Ple monogràfic de salut del Parlament amb un 70% de consens mitjà de les resolucions com ja vaig tenir ocasió d'explicar a Diario Medico i el caràcter més o menys plebiscitari d’aquestes eleccions han fet que la salut no ocupés el lloc al debat electoral.

Al moment actual de constitució del Govern i des de una perspectiva electoral clàssica, cal constituir Govern i dins d’aquest les polítiques en Salut, el model sanitari i el seu responsable al Departament sembla que ara poden condicionar fins i tot l’acord global entre les diferents  forces amb responsabilitat i possibilitats de pacte.

Des d’aquesta òptica, vull portar a aquest bloc el Manifest que el 9 de setembre van signar els Col·legis de Metges, Infermeria, Farmacèutics, Veterinaris, Odontòlegs i Estomatòlegs, Psicologia, Fisioterapeutes i Podòlegs de Catalunya.

Els punts del Manifest són:

1. Catalunya ha de poder disposar plenament de les estructures i els recursos necessaris per dissenyar i finançar de manera justa i adequada la seva sanitat. La sanitat pública catalana ha de poder mantenir la seva sostenibilitat sense perdre l’alta qualitat assistencial, docent i d’investigació i establir amb el màxim de consens un projecte de futur amb els recursos adequats generats pels seus ciutadans. 

2. La disminució de recursos, que afecta bàsicament les inversions i les retribucions dels professionals, no es pot mantenir sense malmetre el nostre sistema sanitari i la qualitat assistencial. 

3. Aquest model de futur ha de comportar canvis, millorar el funcionament de les nostres organitzacions posant les necessitats de la persona atesa i el seu entorn en el centre de l’acció, tenint en compte tots els recursos assistencials públics del territori, amb independència de la seva titularitat. És imprescindible disposar d’eines d’avaluació independents i una sistemàtica organitzativa basada en la transparència i el rendiment de comptes i la simplificació burocràtica.

4. Cal potenciar i facilitar la relació entre professionals i fomentar el seu lideratge, autonomia de gestió, capacitat de decisió, i participació real en la gestió i la governança dels centres. En aquest sentit és fonamental fer més gran i efectiva la relació entre nivells i àmbits assistencials, per afrontar els reptes de futur, entre ells el de la cronicitat.

5. És necessari impulsar la formació,  la recerca i la innovació amb la participació dels professionals, les xarxes dels centres sanitaris i dels diferents agents de la sanitat en el marc de la Unió Europea.

6. Cal preservar la singularitat i diversitat del nostre model sanitari que el fan més flexible i adaptable a la realitat. Caldrà adaptar-lo a les necessitats assistencials i del territori i assignar-hi els recursos adequats. Per fer-ho, apel·lem al màxim  consens polític. 

7. Demanem al conjunt de forces polítiques i també als diferents agents del sector que concentrin els esforços i les propostes en fer possible la viabilitat i la millora del nostre sistema sanitari. Reclamem debats sobre els grans reptes que tenim plantejats de manera constructiva, serena, amb rigor, i fugint de tacticismes partidistes, i evitar que s’utilitzi la sanitat com a eina de confrontació partidista que només provoca una major pressió que pot acabar desconcertant als professionals, malmetent la confiança dels ciutadans i generar major incertesa sobre el futur.  

8. Volem recordar que el model sanitari català ha estat un èxit col·lectiu i és responsabilitat de tots fer-lo viable, i més ara que es planteja per a Catalunya un nou horitzó polític que democràticament decidiran els nostres conciutadans. 

9. La sanitat catalana, en el seu conjunt, està preparada com cap altra per assumir els reptes d’excel·lència en tots els àmbits que planteja el nou espai polític dins del marc europeu.

10. En aquest nou escenari col·lectiu de futur, els professionals sanitaris, hi treballarem i col·laborarem de manera il·lusionada, compromesa i decidida.

     

Vull subtrallar que les raons de l'èxit del nostre sistema i model de salut cal buscar-les en el compromís ètic dels seus professionals i en el propi model, que es basa en un finançament públic i en la diversitat de la provisió de serveis.

Fora bo que els partits polítics amb més responsabilitat en el moment actual del país tinguessin en compte aquest Manifest i més, si com sembla, es vol treballar per una nova llei de salut i social de Catalunya que reculli les singularitats del model sanitari català en el context normatiu europeu.