Europa: economia i salut.  

Dr. Toni Iruela (@airuelal)

EBA Vallcarca SLP.

Fa uns dies s’ha fet oficial el nomenament del lituà Vytenis Andriukaitis com a nou comissari de Salut i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea. És evident que el nomenament no ha ocupat un lloc rellevant als mitjans públics i és que malauradament Salut, avui per avui, no te un pes rellevant dins dels afers europeus.

                                    El nou Comissari de Salut, Vytenis Andriukaitis  

I és que la majoria de les competències en salut són estatals i aquestes en la majoria dels casos transferides a les autonomies o regions, raó per la qual les funcions en Salut d’Europa siguin més aviat minses.

Per més inri, recentment hem conegut que l’Agència Europea de Medicaments (EMA) passa a dependre d’Industria.

Aquest fet ha motivat un moviment de col·lectius sanitaris europeus reclamant a Juncker contra aquest canvi, que pot suposar un gir economicista en la gestió dels fàrmacs.

Les àrees que canvien de cartera són les que gestionen la qualitat, seguretat i eficàcia dels medicaments i dispositius mèdics i l’Agència Europea del Medicament.

Veurem cóm queda aquesta reorganització i si les pressions tenen efecte, ja que la majoria d’Estats tenen aquestes competències en els seus Ministeris de Salut. Per altre part, alguns crítics recullen que el missatge que es dona als ciutadans és que els interessos econòmics estan per sobre dels de salut (conflicte clàssic entre les Conselleries  d’Economia i Salut).

Malgrat tot lo exposat fins ara, ens equivocaríem si penséssim que el marc europeu no te transcendència ni decisiva influència a les polítiques de salut dels nostres país. A tal efecte només mencionar dos punts:

-         negociació Acord Transatlàntic pel Comerç i la Inversió(TTIP) USA-EUR  

que pel poc que transcendeix sabem que podria facilitar la liberalització de l’assegurament i els serveis.

-    la nova directiva europea 2014/24/UE de 26 de febrer sobre contractació pública que sostreu entre d’altres, la contractació dels serveis públics de salut, del règim de contractació general, per tal d’evitar que aquests serveis s’adjudiquessin al millor postor com a únic criteri. Caldrà seguir molt de prop la transposició d’aquesta Directiva, per la transcendència que pot tenir en especial a Catalunya, on el model sanitari català de separació de financiació i provisió fa que la concertació i els concursos tinguin un pes molt important alhora d’assignar proveïdors de serveis sanitaris.

Així que jo sóc dels que penso que gra part dels problemes que vivim al nostre país a l’actualitat, haurien d’anar a buscar la solució a Europa, que amb una forta unió política, continués sent la gran defensora dels valors de la democràcia i de l’estat del benestar.

Dr. Toni Iruela

Metge de Família . EBA Vallcarca SLP.

@airuelal (twitter)

La privatització del finançament de la sanitat.  

Dr. Toni Iruela (@airuelal)

EBA Vallcarca SLP.

Fa uns dies el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (Sistema de Cuentas de Salud) va publicar els comptes de l’any 2012.

L’informe recull els principals resultats del Sistema de Cuentas de Salud 2012, s’ estructura en quatre apartats. Al primer, es presenta la evolució dels principals indicadors de despesa sanitària a Espanya des de 2008 a 2012. Als tres restants, s’analitza la despesa sanitària desagregada, respectivament, segons les  classificacions de funcions, proveïdors i finançadors d’atenció de la salut, fent menció especial a les principals categories de cada classificació.

No faré un resum de tot el document, que recomano sigui consultat. Sí vull destacar especialment les principals dades en relació al finançament de la despesa sanitària.

Es constata que l’any 2012 va disminuir el pressupost destinat a sanitat pública en un 5,38% respecte a l’any anterior (una retallada de 3.903 milions €).

Paral·lelament, la despesa sanitària directa dels espanyols va augmentar en un 4,27% (855 milions € més respecte l’any anterior). Evidentment la distribució d’aquest augment de despesa és desigual en funció del nivell de renda i te conseqüències en el nivell d’atenció. En aquest sentit s’està privatitzant cada vegada més la financiació de la sanitat.

La despesa sanitària pública sobre la despesa sanitària total baixa del 73.37% del 2011 al 71,7 % de l’any 2012.

La despesa sanitària privada sobre la despesa sanitària total puja del 26.63% del 2011 al 28,3 % de l’any 2012.

Gasto sanitario total, público y privado. Millones de euros. España, 2008-2012

                                            2008           2009          2010           2011         2012

 Gasto sanitario total         97.092    100.475     100.882       98.823         95.670

 Gasto sanitario público    70.848      75.355        75.007       72.510         68.607

 Gasto sanitario privado    26.244      25.120        25.875       26.312         27.064

Com es veu, la despesa sanitària pública es va reduir en un 5.4%, en canvi la despesa sanitària privada s’incrementà un 2,9%.  

Les conseqüències del RD 16/2012 són clares, la sanitat espanyola és menys universal, i te greument compromesa l’accessibilitat, l’equitat i la qualitat.

A Espanya, l’any 2012, la despesa sanitària va representar un 9,3% del PIB —un 6,7% finançat amb recursos públics i un 2,6% amb recursos privats.  

Gasto sanitario total, público y privado. Porcentaje sobre el PIB. 
España, 2008-2012

                                                  2008     2009     2010      2011        2012

 Gasto sanitario total                    8,9        9,6       9,6          9,4           9,3

 Gasto sanitario público                6,5       7,2        7,2         6,9           6,7

 Gasto sanitario privado                2,4       2,4       2,5          2,5           2,6

Si el panorama descrit fins ara és dur, encara és pitjor el que ens espera doncs el Govern de Rajoy doncs te previst (Programa de Estabilidad, Reino de España, 2014-2017) deixar la despesa sanitària pública en un 5,3% del PIB. Aquesta dada ens situa cada vegada més lluny dels països amb el nostre nivell de riquesa, un bon sistema sanitari públic necessita un fiançament al voltant del 7,5% del PIB. 

Un informe recent de la OCDE qualificava el nostre SNS com a “relativament eficient”, és a dir, tot i que encara es pot millorar la eficiència del SNS amb alguna reforma estructural pendent, si es vol mantenir la qualitat de la sanitat pública com a un dret de tots, cal assegurar un finançament suficient. No està de més recordar que la despesa en sanitat pública és generadora de salut, cohesió social i que te un important retorn generador de riquesa en llocs de treballs i patents.

                                                  Angel Gurria, secretari general OCDE

Sóc un defensor del model sanitari català i crec que caldria tenir molt en compte les dades d’aquest informe, quan alguns ciutadans protesten per la privatització de la sanitat pública, si deixen de banda la demagògia o la mala fe, és possible ens estiguin transmetent aquest desplaçament de finançament que es recull en aquest informe del Ministerio. 

Dr. Toni Iruela

Metge de Família . EBA Vallcarca SLP.

@airuelal (twitter)

Presentat el balanç primer semestre 2014 d'Atenció Mèdica i Sanitària del sistema sanitari públic de Catalunya

Dr. Toni Iruela (@airuelal)

EBA Vallcarca SLP.

El passat dimecres 3 de setembre , el conseller de Salut Boi Ruiz ha presentat davant de la Comissió de Salut del Parlament el balanç sobre l’Atenció Mèdica i Sanitària Públiques a Catalunya del primer semestre de l’any 2014. 

El document de la presentació està estructurat en aquests blocs: Atenció Primària i Comunitària, Atenció Continuada i urgent, Atenció Especialitzada ambulatòria i amb internament, programes de diagnòstic precoç, Atenció sociosanitària, Atenció Salut mental, prestació farmacèutica i altres servies i prestacions.

No és objecte d’aquest espai poder resumir tot aquest document, però si destacar el que m’ha semblat més rellevant.

Com era d’esperar, aquest estiu, els titulars han estat monopolitzats per les llistes d’espera i la situació de les urgències hospitalàries.

Quan un llegeix aquest document i amb totes les dificultats i mancances que estem patint a Salut, no pot estar més que orgullós d’un sector que amb esperit crític rendeix comptes i continua fent aposta per la transparència (destacant la central de resultats i el web de l’Observatori del Sistema de Salut). 

Alguns destacats del Balanç 1r semestre 2014

Seguint la tendència dels darrers anys, la població amb Targeta Sanitària Individual ha continuat decreixent, ha augmentat el nivell d’envelliment, sobreenvelliment, i ha disminuït la taxa de natalitat a Catalunya.                   

L‟activitat domiciliaria dels equips d’atenció primària mostra una tendència creixent. 

Disminució del 4% de les hospitalitzacions potencialment evitables relacionades amb les malalties cròniques.

Més de 100.000 pacients complexos identificats i inclosos en programes d’atenció a la cronicitat (20% més que l’any 2013).

Així com 1.364 internaments subaguts per l’atenció́ crisis i aguditzacions pacients complexos accessible des d’atenció́ primària (s’hauria de generalitzar l’ingrés directe des de tota l’APS, ho potenciarà el nou Decret de compra de CatSalut?)

Durant el primers semestre 2014 les visites a urgències han estat un milió sis-centes mil, amb un increment del 2.9% respecte any anterior. Veurem el comportament final de l’any i si es manté la tendència a la disminució dels darrers anys.

L’atenció́ a les emergències mitjançant l’activació́ de codis IAM, ICTUS i PPT continuen millorant el tractament i la supervivència de les persones afectades.

Es continua prioritzant l’activitat quirúrgica dels centres hospitalaris, gràcies a la millor resolució́ dels equips d’atenció́ primària i al desenvolupament d’alternatives a l’hospitalització́ per motius mèdics crònics i el Pla de prevenció d’atenció a la cronicitat.  (disminució del 2.5% altes mèdiques i augment del 0.4% de les quirúrgiques).

Pel que fa a la llista d’espera d’intervencions quirúrgiques programades durant aquest període ha augmentat un 1.6% l’activitat quirúrgica dels centres arribant a fer 114.793 intervencions. Els pacients pendents d’intervenir es situen en 176.908 persones (- 9,8%).

Pel que fa a les intervencions quirúrgiques dels 14 grups garantits, els pacients pendents d’intervenir han disminuït un 7.4% (73.480). El temps d’espera pels 14 grups garantits es situa als 4,16 mesos.

Cal destacar la bona salut dels circuits de diagnòstic ràpid del càncer (CDR), més del 60 % dels pacients diagnosticats mitjançant el CDR, han iniciat el tractament abans de 30 dies. Cóm ens agradaria des de l’APS disposar de circuits similars per la resolució dels problemes de salut dels nostres pacients amb la resta d’especialitats!!!!

Bona notícia la disminució de les interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE), i encara més que les IVE farmacològiques arribin al 48% del total d’IVEs gràcies a l’important paper des de l’APS.

El 100% dels equips d’atenció́ primària i el 98% dels centres hospitalaris i el 66% dels centres de salut mental tenen implementada la recepta electrònica.

Hi ha moltes més dades en aquest balanç però he volgut recollir algunes per mi de significatives.

Tenim un sistema sanitari públic robust per la patologia urgent i greu i que malauradament s’està fent més fràgil ja que s’està debilitant en l’accessibilitat (la quirúrgica i també en l’accés al diagnòstic tant per proves complementàries com d’atenció especialitzada).

La disminució del pressupost de Salut (2003-2013) en 1.580 milions d’euros (- 16%), menys personal sanitari i en condicions més precàries de treball tenen les seves conseqüències assistencials com no pot ser d’un altre manera.

Tots estem d’acord en el infrafinançament crònic del nostre sistema sanitari i per això caldria entre tots posar-se d’acord en les bases pel gran Pacte Nacional de Salut que he reclamat arreu.

Caldria implementar de forma consensuada algunes reformes estructurals que encara necessita el nostre SNS, per exemple, empoderament real de l’APS amb capacitat de compra de l’atenció especialitzada, capacitat de gestió dels ingressos dels pacients complexes directament als centre sociosanitaris de nivell intermig, creure realment en l’autonomia de gestió dels metges per organitzar l’assistència cada vegada amb més autonomia i responsabilitat, crec que amb algunes d’aquestes mesures implementades potser no tindrem un estiu sanitàriament parlant tant calent l'any que ve. Treballem !

Dr. Toni Iruela

Metge de Família . EBA Vallcarca SLP.

@airuelal (twitter)