Estem preparats pel setembre?

@airuelal

El passat 15 d’agost, publicava El País “Sanidad pública: existe la realidad”, un article d’opinió d’Enrique Costas, l’economista que va ser vicepresident de la Comisión de Análisis y Evaluación del Sistema nacional de salud (Comisión Abril).

                                                               Enrique Costas

M’agradaria en aquest post fer alguns comentaris a propòsit d’aquest article i algunes reflexions de cóm crec jo que caldria orientar l’inici de curs sanitari al setembre.

La tesi bàsica de l’article de Costas és que el nostre sistema públic de salut està malalt i que només podrà sobreviure si es renova a fons. I és que la estratègia procrastinadora aplicada al SNS no serà efectiva (aquesta que li agrada tant al President Rajoy).

Algunes idees rellevants apuntades per Costas són que cal repensar el SNS tenint en compte el context en el que ens movem, per una part per la disciplina dels mercats que obliguen a reduir la despesa pública, retallar impostos, equilibrar pressupostos i amb intolerància al dèficit públic i per altre la de la lluita contra el dèficit, ja que des de el seu origen el nostre SNS sempre ha estat insuficientment finançat, i és que el SNS sempre s’ha finançat amb impostos més deute.

Ara amb l’enorme deute de l’Estat Espanyol, el dèficit més alt que l’exigit per Europa, una reforma fiscal que no assegura els ingressos suficients a l’Estat, un pobre creixement econòmic i el control dels mercats i de les institucions europees cal pensar com fer sostenible i viable el SNS, i en quins termes.

La radiografia del SNS segons Costas és la següent: pressuposts minvants, dificultats en mantenir inversions en infraestructures i tecnologia, professionals desmotivats i mal pagats, diferencies entre les autonomies i llistes d’espera creixents que causen desafecció entre la classe mitja. Aquest desgarrador retrat porta al descrèdit de la sanitat pública, estimula la privatització i multiplica les desigualtats.

L’inici de les reformes hauria de ser assegurar la viabilitat del SNS. Segons Costas, mantenir la qualitat de l’assistència a preu zero universal és impensable, al SNS li cal un finançament complementari d’origen privat que caldria estudiar amb rigor i en tot cas, que sempre es modulés per renda excloent a les més baixes.

L’autor finalment proposa el següent dilema o una sanitat pública pura, a preu zero  universal i en continu decliu de qualitat o una sanitat pública impura, però viable, de qualitat, a preu zero per les rendes més baixes i exclosos socials i en la que pugui sentir-se a gust la classe mitja. 

Són molts els debats oberts per Costas als que com a societat haurem d’anar donant resposta.

Aquests dies de vacances també he aprofitat per llegar altres documents com el de salut per la independència de l’ANC (que ha estat retirat recentment del seu web), el de Pel dret a decidir també la nostra salut i el Sistema Sanitari deCatalunya o el de Bases pel Pacte Nacional de Salut 

Per la meva trajectòria professional he participat en molts grups de treball i segurament allà on em cridin per intentar aportar en defensa del nostre SNS em trobaran. Com veuran els lectors tenim una àmplia bibliografia i documents per tots els gustos i encara és possible que vagin apareixent més.

Aquests documents de reflexió, cercant el consens són imprescindibles, però cal el lideratge per portar-los a la pràctica.

Em preocupa que en aquest moment puguem estar en una certa interinitat al Departament de Salut i a expenses de com es ressolen totes les incògnites derivades del 9-N i amb un possible avançament electoral.

Probablement només els professionals sanitaris (en especial, els metges) amb la complicitat dels ciutadans i usuaris puguem tenir la capacitat d’impulsar els canvis i reformes necessàries del SNS i exigir als nostres polítics el necessari pacte. Estem tots plegats preparats pel setembre?