diumenge, 31 d’agost del 2014

La banalització de l’acte mèdic   
@airuelal

Tal com vaig anunciar al primer post del meu blog, era la meva intenció als habituals posts de gestió i política sanitària, incloure altres posts basats en l’exercici del dia a dia de la meva professió.
Avui ho faré sobre la banalització de l’acte mèdic (entenent-ho per tot allò que tendeix a fer trivial o superflu l’acte mèdic).

L’altre dia va venir a la meva consulta un pacient d’un altre company (està de vacances) per sol·licitar-me un certificat per presentar a l’INEM per justificar la seva incompareixença per signar; des de la mateixa oficina de l’INEM se li va instar a que portés aquest certificat i així evitar la penalització econòmica corresponent. Estic segur que no és un fet excepcional i molts altres metges d’atenció primària s’han trobat en aquesta situació.

Alguns altres exemples podrien ser:
-       Paper que demanen els pares per l’escola perquè el seu fill ha passat mala nit i no pot assistir a escola a l’endemà.
-       Algunes intervencions de cirurgia estètica
-       Algunes prescripcions de fàrmacs deslligats de l’acte mèdic
-       L’avaluació psiquiàtrica prevista en la modificació de la llei de l’avortament.

Estic segur que la majoria de metges senten un profund malestar deontològic quan es pretén trivialitzar l’exercici de la nostra professió.
A vegades alguns d’aquests requeriments banalitzadors van lligats a algunes accions de màrqueting o de publicitat que crec que mereixeran algun altre post.




                                                                   Seu del COMB


Penso que els metges ens hem d’oposar a caure en aquest corrent banalitzador, per això hem de comptar amb el suport dels nostres col·legis professionals i de les seves comissions deontològiques.

Encara que no puc deixar de veure la realitat com a metge, és possible que el que he comentat pel que fa a la banalització de l'acte mèdic no sigui una excepció i que a aquest corrent banalitzador sigui més general i afecti a tota la societat en el seu conjunt. 

dilluns, 25 d’agost del 2014

Toc d’alerta a la sanitat pública  
@airuelal

El passat diumenge 24 d’agost, publicava El País el segon article sobre la confiança institucional dels espanyols.

Fuente: Metroscopia, Barómetros de Confianza institucional de los españoles, julio 2014 y julio 2013.


No entraré a valorar altres aspectes, per altra part, molt interessants, i em concentraré als que es refereixen als metges i a la sanitat.

A destacar la gran valoració dels investigadors científics, els metges del sistema públic de salut i els professors d’ensenyament públic (tot i que les tres professions baixen  respecte l’anterior baròmetre de juliol de 2013). Semblaria que la ciutadania valora els esforços d’aquests professionals per mantenir la qualitat dels serveis en un context de més precarietat laboral, pèrdua de drets i de disminució de retribucions.
Em resulta encara més significatiu, i crec que cal considerar-ho com un toc d’alerta, el fet que la sanitat pública ja no aprova i passa d’un 73% a un 49%, baixant en només un any 24 punts !! sent la institució que més baixa de les 34 avaluades. Per la informació que disposo, desconec, si el baròmetre està dissenyat per poder suggerir diferències significatives entre CCAA.
En tot cas, semblaria que per més que els responsables polítics diuen que la qualitat del sistema de salut públic s’ha mantingut, la ciutadania, malauradament, comença a pensar el contrari. Farien bé els nostres polítics en parar atenció a aquest fet. El SNS no es pot permetre la desafecció de la classe mitja del seu sistema sanitari. Les conseqüències podrien ser letals pel mateix ( progressiu empobriment del SNS, sistema de beneficència públic, pèrdua d’equitat, refugi a la sanitat privada, .….) i podríem trigar  més d’una generació en recuperar-ho.
Cal actuar en contra de les desafeccions el més aviat possible…. 

dissabte, 23 d’agost del 2014

Estem preparats pel setembre?
@airuelal

El passat 15 d’agost, publicava El País “Sanidad pública: existe la realidad”, un article d’opinió d’Enrique Costas, l’economista que va ser vicepresident de la Comisión de Análisis y Evaluación del Sistema nacional de salud (Comisión Abril).


                                                               Enrique Costas

M’agradaria en aquest post fer alguns comentaris a propòsit d’aquest article i algunes reflexions de cóm crec jo que caldria orientar l’inici de curs sanitari al setembre.

La tesi bàsica de l’article de Costas és que el nostre sistema públic de salut està malalt i que només podrà sobreviure si es renova a fons. I és que la estratègia procrastinadora aplicada al SNS no serà efectiva (aquesta que li agrada tant al President Rajoy).

Algunes idees rellevants apuntades per Costas són que cal repensar el SNS tenint en compte el context en el que ens movem, per una part per la disciplina dels mercats que obliguen a reduir la despesa pública, retallar impostos, equilibrar pressupostos i amb intolerància al dèficit públic i per altre la de la lluita contra el dèficit, ja que des de el seu origen el nostre SNS sempre ha estat insuficientment finançat, i és que el SNS sempre s’ha finançat amb impostos més deute.
Ara amb l’enorme deute de l’Estat Espanyol, el dèficit més alt que l’exigit per Europa, una reforma fiscal que no assegura els ingressos suficients a l’Estat, un pobre creixement econòmic i el control dels mercats i de les institucions europees cal pensar com fer sostenible i viable el SNS, i en quins termes.
La radiografia del SNS segons Costas és la següent: pressuposts minvants, dificultats en mantenir inversions en infraestructures i tecnologia, professionals desmotivats i mal pagats, diferencies entre les autonomies i llistes d’espera creixents que causen desafecció entre la classe mitja. Aquest desgarrador retrat porta al descrèdit de la sanitat pública, estimula la privatització i multiplica les desigualtats.
L’inici de les reformes hauria de ser assegurar la viabilitat del SNS. Segons Costas, mantenir la qualitat de l’assistència a preu zero universal és impensable, al SNS li cal un finançament complementari d’origen privat que caldria estudiar amb rigor i en tot cas, que sempre es modulés per renda excloent a les més baixes.
L’autor finalment proposa el següent dilema o una sanitat pública pura, a preu zero  universal i en continu decliu de qualitat o una sanitat pública impura, però viable, de qualitat, a preu zero per les rendes més baixes i exclosos socials i en la que pugui sentir-se a gust la classe mitja. 

Són molts els debats oberts per Costas als que com a societat haurem d’anar donant resposta.

Aquests dies de vacances també he aprofitat per llegar altres documents com el de salut per la independència de l’ANC (que ha estat retirat recentment del seu web), el de Pel dret a decidir també la nostra salut i el Sistema Sanitari deCatalunya o el de Bases pel Pacte Nacional de Salut 

Per la meva trajectòria professional he participat en molts grups de treball i segurament allà on em cridin per intentar aportar en defensa del nostre SNS em trobaran. Com veuran els lectors tenim una àmplia bibliografia i documents per tots els gustos i encara és possible que vagin apareixent més.
Aquests documents de reflexió, cercant el consens són imprescindibles, però cal el lideratge per portar-los a la pràctica.
Em preocupa que en aquest moment puguem estar en una certa interinitat al Departament de Salut i a expenses de com es ressolen totes les incògnites derivades del 9-N i amb un possible avançament electoral.
Probablement només els professionals sanitaris (en especial, els metges) amb la complicitat dels ciutadans i usuaris puguem tenir la capacitat d’impulsar els canvis i reformes necessàries del SNS i exigir als nostres polítics el necessari pacte. Estem tots plegats preparats pel setembre?  

divendres, 15 d’agost del 2014

Esperant la resposta de Rajoy!   

Les demandes del President Mas en temes sanitaris són del tot raonables.

@airuelal

Com és sabut per tothom, el passat 30 de juliol, els presidents Rajoy i Mas finalment van tenir una reunió al Palau de La Moncloa de Madrid. 




Aquests dies ha transcendit que el president del Govern Espanyol, Mariano Rajoy ha ordenat a la ministra de Sanitat, Ana Mato i a la resta de membres del Govern que estudiïn les propostes presentades pel president Artur Mas ( http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/grans-reptes/transicio-nacional/notapremsa-273596.html?mode=static  ).

Pel que fa a temes estrictament sanitaris, el document de la Generalitat indica que la despesa sanitària s’ha ajustat en un 14,9 per cent, i que ja no es pot ajustar més sense que repercuteixi en la qualitat del servei.

Algunes de les mesures proposades pel Govern de la Generalitat són:

-       Cal millorar la financiació autonòmica, tot reconeixent el dèficit estructural del SNS que xifra entre un 8-10% de la despesa sanitària).  Mentre no es resolgui aquest tema, caldria modificar els límit de dèficit de les CCAA.
-       Es proposa revisar les modificacions de la cartera de serveis amb criteris de cost-efectivitat i garantir la financiació específica per a les noves prestacions (aquests dies ha estat polèmica la financiació del tractament específic per la hepatitis C). La Generalitat estima l’impacte del retard de la revisió de la cartera en uns 28 milions d’euros.
-       Cal evitar la centrifugació del dèficit a les CCAA, compensant la major despesa sanitària que aquestes hauran de suportar amb la modificació prevista dels tipus d’IVA aplicables als productes sanitaris (58 milions d’euros per Catalunya). També caldria evitar l’impacte negatiu produït per la impugnació de la tasa per la expedició de la recepta mèdica, amb una estimació d’aquest impacte en uns 140 milions d’euros.


                            El Conseller sempre ha estat beligerant amb la pujada de l'IVA sanitari

-       Es demanen solucions contra l’impacte per pacients atesos a Catalunya d’altres CCAA que no són convenientment compensats, aquesta partida podria representar uns 53 milions d’euros.
-       El darrer punt és el del finançament insuficient de la “Ley de Dependencia” en el que l’Estat ha incomplert la seva part de financiació del model. 

Semblaria que hi ha el compromís de Rajoy de donar resposta a les demandes de Mas abans de final d’any. Crec que amb el començament de curs polític que ens ve al setembre, seria millor que la resposta vingués lo abans possible i que aquesta fos positiva, al menys en els temes sanitaris, que són els que hem analitzant en aquest post.  

dijous, 14 d’agost del 2014

El nou decret de contractació CatSalut i
l’Atenció Primària de Salut

@airuelal

Aquests dies en Ricard Bosch està editant una sèrie de posts en relació al nou decret de contractació i prestació de serveis sanitaris amb càrrec al Servei Català de la Salut http://rbasalutigestio.blogspot.com.es/2014/08/decret-sobre-contractacio-i-prestacio.html
que recomano des d’ací, poques persones dins del sector parlen amb tant de rigor i coneixement com ell. També, jo mateix vaig fer un post genèric sobre el decret 

M’agradaria en aquest post centrar-me específicament en el que pot representar per a l’APS aquest decret i com acostumo a fer als meus posts plantejar dubtes o qüestions per obrir la reflexió i ampliar el debat.




                                    Dr. Enric Agustí, un dels millors experts en sistemes de compra

Comentar que l’APS a aquest decret s’esmenta amb el nom d’atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària. El nom va generar controvèrsia quan es va discutir el decret, tot i que sabem que el nom no fa la cosa, i alguns preferiríem més reconeixement en responsabilitat, lideratge i pressupost que se’ns mencioni com a especialistes per primer cop.
A continuació transcriuré gairebé de forma literal el que comenta el decret en relació a l’APS, tot incorporant alguns comentaris o qüestions.  

Pel que respecta als àmbits de la contraprestació, es distingeixen les actuacions següents:
a) Promoció i prevenció de la salut.
b) Atenció programada i urgent a la consulta i al domicili, mitjançant la indicació, prescripció i realització de procediments diagnòstics i terapèutics propis del seu nivell de resolució.
c) La consulta, interacció o derivació a l’atenció especialitzada, inclosa la derivació a l’atenció de salut mental o als serveis socials.
d) Serveis, dispositius, programes específics de necessitat reconeguda relatius a les dones i la detecció de situacions de violència de gènere, la infància, l’adolescència i la gent gran, així com les activitats que calgui implementar derivades del Pla de salut de Catalunya i de la resta de criteris de política sanitària, com l’atenció continuada.
S’entén per contraprestació, el pagament per part de CatSalut de l’activitat realitzada per l’EAP (equip d’atenció primària). En aquest sentit, disposaran tots els EAP (inclosos els de l’ICS) d’un contracte amb el CatSalut? Podrem dir per tant, que cada EAP disposarà d’un pressupost finalista independentment de la entitat gestora?
En relació al sistema de contraprestació de l’atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública pròpia de l’àmbit de l’atenció primària, el paràmetre aplicable a la contraprestació de l’atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària és la població de l’àrea bàsica de salut assignada a l’equip d’atenció primària. Això voldrà dir que pressupostàriament serà un estímul atreure més població a l’ABS?
La contraprestació econòmica de l’atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària és el resultat del nombre de persones assignades a l’àrea bàsica de salut multiplicat per la càpita mitjana establerta per a l’atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària a Catalunya, modulada d’acord amb factors de ponderació que tinguin en compte la morbiditat i altres factors, si s’escau, mitjançant procediments d’estratificació o segmentació de la població. Què sabem d’aquest factor de ponderació? Cóm influenciarà la qualitat del registre de morbiditat? Parteixen tots els EAP de les mateixes condicions? Què passarà amb els EAP més infraregistradors? Seran infrafinançats?

Pel que fa a la contraprestació econòmica per finançar la consulta, interacció o derivació a l’atenció especialitzada vinculada a l’atenció especialitzada familiar i comunitària, sigui presencial o mitjançant altres modalitats, correspon a un import assignat, en funció del nombre d’especialitats i el nivell assistencial assignat.
Jo no sé si als lectors els queda clar aquest punt, a mí no! Vol dir un pressupost suplementari per  la compra d’atenció especialitzada encara que sigui amb condicions regulades (no llibertat absoluta de triar proveïdors o hospitals). Què vol dir en funció del nombre d’especialistes? El nivell assignat?
Aquest és un punt clau que està esperant l’APS i esperem que no representi una nova frustració i decepció per aquest àmbit assistencial.
Si això és així entenc que aquesta contraprestació serà diferent per cada EAP.  En aquest punt, sempre m’he plantejat si CatSalut ja disposa del gold standard, se sap ja el número de consultes, interaccions o derivacions a l’especialitzada observades? I per tant hi ha un objectiu d’aquestes esperable per cada EAP? Què es primarà?
Tindrà pressupost l’EAP per proves complementàries i així augmentar la tan nomenada capacitat de resolució d’APS?  O es voldrà continuar augmentant la capacitat de resolució sense més assignació pressupostària?        

Hi haurà a més una contraprestació per resultats en funció d’uns objectius derivats del Pla de Salut de Catalunya (cronicitat, accessibilitat i capacitat de resolució, tot potenciant autonomia dels professionals...) de caràcter territorial i uns objectius particulars per l’àrea bàsic de salut i l’equip d’atenció primària de que es tracti. 
Aquests objectius han de tenir en compte els sistemes d’informació i les diferents dimensions de l’atenció sanitària: accessibilitat, resolució, coordinació/integració, eficiència, seguretat, satisfacció, així com els indicadors establerts per la Central de Resultats
Així doncs, la contraprestació econòmica total de l’atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària és la suma de les contraprestacions corresponents per un costat a les pròpies com a línea asistencial (ja comentades) i per altre a les de base poblacional segons el nivel de resolució i accessibilitat acordats. (sembla que ha ressucitat el vell Pacte d’Accessibilitat i Ressolució de l’antic Pla d’Innovació d’APS i Salut Comunitària).

                                                 Dr. Francesc Brosa, subdirector CatSalut
I per finalitzar unes reflexions finals, està clar que en termes assistencials la finalitat del decret és promoure la millora de l’eficiència del conjunt del sistema sanitari públic, mitjançant la incentivació de la interacció entre els diferents proveïdors d’un determinat territori, per tal d’assolir un millor grau de accessibilitat i una resolució en el nivell i recurs assistencial adient.
Com és conegut que els recursos econòmics no s‘incrementaran a la curta, quin és el resultat final en termes econòmics que s’espera? Sembla evident que si la suma final ha de ser 0, s’hauria de produir transvasament de recursos entre les diferents línies assistencials. Cóm queda la foto final pre i post de distribució de recursos per àmbits assistencials després de l’aplicació d’aquest decret?
Què passarà pressupostàriament amb els hospitals de referència quan vagi augmentant la capacitat de resolució de l’APS?
Aquest decret pretén la “reforma industrial” pendent dels hospitals d’aguts per tal que esdevinguin autèntics centres de coneixement al servei dels pacients i de l’APS donant el suport necessari?

Molts interrogants pendents encara, caldrà veure com s’aplica el mateix, i si hi haurà un cert pilotatge del mateix en alguns EAP.
També caldrà veure com es van posicionant davant del mateix les principals organitzacions professionals, científiques i sindicals dels metges de família. Ho anirem seguint en aquest blog! 

dilluns, 11 d’agost del 2014


Les EBA i els partits polítics


DIUMENGE, 19 MAIG DE 2013

Aportacions a la Comissió de Salut del Parlament

@airuelal

El passat dijous 16 de maig va tenir lloc la sessió ordinària de la Comissió de Salut del Parlament presidida per Albert Batet (CiU). Un dels punts tractats va se la proposta de resolució sobre la conversió de l’equip d’atenció primària del CAP Martorell en una entitat de base associativa (EBA). Clicant aquí podeu veure la sessió complerta

Albert Batet, President de la
Comissió de Salut
Més enllà d’aquest CAP concret, la sessió va servir per tenir un posicionament actualitzat de tots els partits polítics catalans sobre les EBA. Intentaré en aquest post fer un resum d’aquests posicionaments així com algunes reflexions al respecte.

Josep Vendrell diputat
d'ICV
Intervenció de JosepVendrelldel grup Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA. Aquest diputat va comentar que el model EBA, nascut a Vic l’any 1996 havia tingut un escàs seguiment pels professionals, que segons els pocs estudis sobre el mateix no presenta millores substancials i com a principal punt negatiu de la seva valoració va esmentar l’ànim de lucre. Segons ell això podia implicar riscos de selecció adversa dels pacients, la no implantació en barris deprimits per envelliment o per causes socials i sobretot era la porta d’entrada a formes més mercantilistes de gestió. Pel que respecta a aquest model va plantejar que no s’estengui, pel risc que representa, tot i que no va proposar la no continuïtat de les EBA ja existents. La seva aposta és només per l’autonomia de gestió.
La diputada Violant Cervera
A continuació Violant Cervera de CiU va fer un repàs del model sanitari català i va incloure dins de la normalitat que les EBA fossin contractades per CatSalut com a part de la diversitat de proveïdors. Va comentar que des del seu grup s’aposta per “escoltar” als professionals que vulguin optar per aquest model i que tambéestaven a favor de l’autonomia de gestió.

Alba Vergés, diputada d'ERC
Alba Vergés d’ERC va referir-se al grup de treball instat pel Parlament sobre contractes d’atenció sanitària i que el correcte seria esperar les conclusions d’aquest grup abans de propiciar qualssevol canvi de gestió en cap ABS. Va comentar que per definició el seu grup no està en contra de les EBA i va reconèixer les aportacions pel sistema demés autonomia de gestió dels professionals. En posicionaments futurs el seu grup tindrà en compte la fórmula jurídica de la EBA, els objectius de la mateixa i el nombre i estaments de professionals implicats en la mateixa.

L’ex-Consellera Marina Geli va dir que l’autogestió no estava renyida amb l’esquerra i que aquest era un debat pendent. Que no estava en contra de les EBA. Va recordar que des de el 2010 i amb l’aprovació de tots els partits polítics com es definia el sistema sanitari català amb independència de la seva titularitat i gestió i la garantia que exercia sobre el mateix el CatSalut.


L'exconsellera de Salut
Marina Geli
Va esmentar els diferents debats dins de l’atenció primària (APS) que passen des de l’autonomia de gestió dins ICS, l’autogestió dins de l’ICS i pròpiament les EBA amb diferents fórmules jurídiques entre les quals va recordar la Cooperativa dels Pediatres dels Pirineus (Alt Urgell amb Sant Joan de Déu). Es va referir a l’estudi de l’IES que apuntava a que com a mínim a igualtat de resultats assistencials, el model EBA oferia més satisfacció als professionals.

Finalment i en referència a l’ABS de Martorell pròpia de l’ICS es va plantejar si caldria un canvi en la llei de l’ICS per permetre aquest canvi de gestió. Va emplaçar a setembre en que des de el Parlament s’havia d’impulsar un gran acord respecte a l’APS.


El diputat del PPC, Rafa lopez
El diputat Rafa López del PPC va dir que es tractava d’argumentar més enllà del cas de Martorell perquè el model EBA no agradava a Iniciativa. Va comentar que el model EBA garantia la implicació dels professionals, uns bons resultats assistencials i de gestió, que comptava amb el suport del COMB i que donava més satisfacció als professionals tot afavorint el treball en equip. Finalment li va aconsellar al diputat d’Iniciativa que es llegís l’informe del Síndic de Greuges que avalava totalment el model, així com la resta d’avaluacions del CatSalut i del Departament de Salut.

Jose Manuel Villegas de C's
Jose Manuel Villegas de Ciutadans es va mostrar a favor de noves fórmules de gestió. Va expressar que no estaven en contra de les EBA i també a favor de l’autonomia de gestió.  Va introduir en el debat la necessitat que aquestes canvis de gestió fossin planificats (que no siguin casos puntuals) i que siguin motivats (pel benefici general).

Per finalitzar les compareixences Quim Arrufatva comentar que s’abstindria en les votacions ja que no tenien suficient opinió al respecte.


El diputat de les CUP Quim Arrufat
Voldria acabar aquest post amb algunes valoracions i reflexions més enllà del cas concret de Martorell que tant de bo tingui un final positiu i es pugui incorporar properament com una nova EBA.

Crec que els promotors de les EBA ens podem felicitar per l’amplíssim consens polític que hi ha sobre aquest model. És per això que caldria preguntar-se  quines són les raons profundes que en dificulten la seva expansió... 

I finalment recordar que en el termini de 3 mesos hauríem de disposar del les conclusions del grup de treball al que se li encarrega proposar la definició d’un nou marc normatiu de contractació d’empreses en el sector sanitari, així com disposar en els propers sis mesos d’un document de bases pel Pacte Nacional de Salut per a la sostenibilitat, qualitat i equitat del sistema sanitari públic i universal de Catalunya.

Per tant, seguirem conversant gràcies a l’espai que ens brinda aquest blog.

Ja som 13 ! I altres reflexions

DIMARTS, 16 ABRIL DE 2013

@airuelal


El 6 de desembre en Ricard Bosch va publicar al seu blog el meu post: les EBA: model vigent a Catalunya?. Uns mesos després, sembla que la resposta a la pregunta que em plantejava hauria de ser que sí, i és que des de l’1 d’abril, el CAP Muralles està gestionat sota la fórmula EBA pel grup de professionals liderats pel Dr. Ramon Monegal.



En aquest cas, ha estat la primera vegada que s’ha canviat la gestió mitjançant concurs d’una empresa pública (GIPSS) a una societat de professionals (Muralles Salut SLP). Vull destacar des d’aquí el coratge d’aquests professionals que en aquest context tan difícil fan aquesta passa endavant. Les dificultats que han hagut de superar de tota mena i en especial de tipus econòmic han estat enormes, atès que finalment han hagut d’avalar amb el seu propi patrimoni les garanties requerides pel concurs del CatSalut. Sobre aquest punt m’hi referiré amb posterioritat.


La situació que estem patint al nostre sector és de sobres coneguda i està sent puntualment informada en aquest mateix blog pel Ricard Bosch. Destacaria en aquests moments:

-        Incertesa pel desconeixement hores d’ara del pressupost pel 2013 tot i que s’han filtrat un ball de xifres amb previsions de retallades d’ingressos variables que van de retallades fins al 4% a d’altres que les situaven entre el 5-10% depenent de la línia assistencial.
-          Manca de pagaments regulars per part de CatSalut.
-   Desconeixement de quan es pagaran els deutes contrets pel CatSalut per impagaments de l’any passat.

Amb aquest escenari i si no s’aborden reformes estructurals hauríem d’esperar potser el tancament d’alguns centres i ERO,s amb acomiadament de personal i professionals d’aquests centres.

El malestar amb els òrgans de govern de les empreses públiques i consorcis sembla que està servit, com ho reflexa la carta recentment filtrada a la premsa de Josep Maria Via del Parc de Salut Mar, i a nivell laboral no es poden descartar vagues i augment de la conflictivitat, amb la incertesa d’un VII conveni en ultra activitat que expirarà el 7 de juliol i unes patronals que estan estudiant la seva fusió. Sembla imprescindible que tot el sector amb les principals forces polítiques del Parlament es posin a treballar per arribar a un nou pacte de Salut a Catalunya.

El Dr. Ramon Monegal lidera la nova EBA
 "Cap Muralles" de Tarragona
M’agradaria referir-me a un element clau que haurà de ser el nou model de compra del CatSalut  del que se’ns ha anat informant però que sembla prou complex i de difícil aplicació per aquest mateix any. Un altre element és la vigència o no, del Decret 196/2010 de 14 de desembre, del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). En aquest decret es parla de 3 xarxes, la d’internament la de serveis comunitaris i la de transport sanitari. Voldria creure en la vigència del Decret 196/2010 i que el model de compra sigui coherent amb el mateix.

En la línia de reformes estructurals pendents, crec que l’atenció primària hauria de liderar totes les línies de no internament i per tant tenir funció d’agent de compra/gestió de les mateixes. Caldria ampliar l’autonomia de gestió de tots els equips d’atenció primàriaperquè poguessin tenir tots els instruments de gestió per poder complir amb èxit la seva funció dins del sistema sanitari català. En aquest sentit caldrà veure els canvis que aborda l’ICS properament. L’autogestió hauria d’estar reservada als equips excel·lents que demostressin els millors resultats assistencials i de gestió.

Arran del que va passar a finals de l’any passat amb l’adjudicació de la gestió del’ABS de l’Escala a EULEN crec que cal fer una revisió profunda i tenint en compte la Llosc, el Decret 196/2010 del SISCAT i la Llei de Contractes de les Administracions Públiques :

-      Si pot ser assimilable a l’atenció primària el que passa amb l’atenció hospitalària d’aguts en la que l’hospital comarcal adscrit al SISCAT obté la gestió del servei per part del CatSalut sense necessitat de concurs.

-     Revisió dins de la legalitat del concurs de CatSalut per a la gestió de l’atenció primària. Cal revisar els criteris de puntuació, el pes de la oferta econòmica i el del projecte assistencial amb l’autonomia de gestió.

-        Sembla difícil d’entendre que a Madrid  la seva "Consejeria" sigui capaç de fer un concurs que prioritzi els equips de societats professionals (EBA,s) i que a Catalunya això no pugui ser possible ni pels criteris de puntuació del concurs ni per les garanties econòmiques exigides que tracten en igualtat de condicions un equip de professionals que una gran Mútua Hospitalària. 

Entrada al Cap Muralles de Tarragona

Caldrà estar atents a com s’aborden tots aquests punts que plantejo en aquest post, però el que puc assegurar a hores d’ara,  que encara hi ha excel·lents equips de professionals esperant la seva oportunitat professional per optar a gestionar la seva ABS i així donar sortida als seus anhels professionals i contribuir a la qualitat del sistema sanitari català.

Potser, ben mirat, hauria d’haver titulat aquest post, encara som 13?