SEMBLA
QUE LA SANITAT POT TENIR UN PAPER MÉS IMPORTANT EN LA FORMACIÓ DE GOVERN QUE EL
QUE VA TENIR A LA CAMPANYA ELECTORAL.
UN MANIFEST QUE ELS PARTITS POLÍTICS HAURIEN DE TENIR EN COMPTE
El passat 27 de setembre es van celebrar eleccions al Parlament
de Catalunya. No és el meu propòsit comentar el resultat de les mateixes, però
sí constatar que a la fase que ens trobem ara d’intentar formar Govern, la
Sanitat i el Departament de Salut poden jugar un paper important com ha recollit brillantment al seu article en Guillem Lopez Casasnovas al diari ara d’avui.
Guillem Lopez Casasnovas
Crec que l’èxit del Ple monogràfic de salut del Parlament amb un
70% de consens mitjà de les resolucions com ja vaig tenir ocasió d'explicar a Diario Medico i el caràcter més o menys plebiscitari
d’aquestes eleccions han fet que la salut no ocupés el lloc al debat electoral.
Al moment actual de constitució del Govern i des de una
perspectiva electoral clàssica, cal constituir Govern i dins d’aquest les
polítiques en Salut, el model sanitari i el seu responsable al Departament
sembla que ara poden condicionar fins i tot l’acord global entre les diferents forces amb responsabilitat i possibilitats de
pacte.
Des d’aquesta òptica, vull portar a aquest bloc el Manifest que el 9 de setembre van signar els Col·legis de Metges, Infermeria, Farmacèutics, Veterinaris,
Odontòlegs i Estomatòlegs, Psicologia, Fisioterapeutes i Podòlegs de Catalunya.
Els punts del Manifest són:
1. Catalunya ha de poder disposar plenament de les estructures i els recursos necessaris per dissenyar i finançar de manera justa i adequada la seva sanitat. La sanitat pública catalana ha de poder mantenir la seva sostenibilitat sense perdre l’alta qualitat assistencial, docent i d’investigació i establir amb el màxim de consens un projecte de futur amb els recursos adequats generats pels seus ciutadans.
2. La
disminució de recursos, que afecta bàsicament les inversions i les
retribucions dels professionals, no es pot mantenir sense
malmetre el nostre sistema sanitari i la qualitat assistencial.
3. Aquest
model de futur ha de comportar canvis, millorar el funcionament de les nostres
organitzacions posant les necessitats de la persona atesa i el seu
entorn en el centre de l’acció, tenint en compte tots els recursos
assistencials públics del territori, amb independència de la seva titularitat.
És imprescindible disposar d’eines d’avaluació independents i una sistemàtica
organitzativa basada en la transparència i el rendiment de comptes i la
simplificació burocràtica.
4. Cal
potenciar i facilitar la relació entre professionals i fomentar el seu
lideratge, autonomia de gestió, capacitat de decisió, i participació real en
la gestió i la governança dels centres. En aquest sentit és fonamental fer més
gran i efectiva la relació entre nivells i àmbits assistencials, per afrontar
els reptes de futur, entre ells el de la cronicitat.
5. És
necessari impulsar la formació, la recerca i la innovació amb la
participació dels professionals, les xarxes dels centres sanitaris i dels
diferents agents de la sanitat en el marc de la Unió Europea.
6. Cal preservar
la singularitat i diversitat del nostre model sanitari que el fan més
flexible i adaptable a la realitat. Caldrà adaptar-lo a les necessitats
assistencials i del territori i assignar-hi els recursos adequats. Per fer-ho,
apel·lem al màxim consens polític.
7. Demanem
al conjunt de forces polítiques i també als diferents agents del
sector que concentrin els esforços i les propostes en fer possible la
viabilitat i la millora del nostre sistema sanitari. Reclamem debats
sobre els grans reptes que tenim plantejats de manera constructiva, serena, amb
rigor, i fugint de tacticismes partidistes, i evitar que s’utilitzi la sanitat
com a eina de confrontació partidista que només provoca una major pressió que
pot acabar desconcertant als professionals, malmetent la confiança dels
ciutadans i generar major incertesa sobre el futur.
8. Volem
recordar que el model sanitari català ha estat un èxit col·lectiu i és
responsabilitat de tots fer-lo viable, i més ara que es planteja per a
Catalunya un nou horitzó polític que democràticament decidiran els nostres
conciutadans.
9. La
sanitat catalana, en el seu conjunt, està preparada com cap altra
per assumir els reptes d’excel·lència en tots els àmbits que planteja el nou
espai polític dins del marc europeu.
10. En
aquest nou escenari col·lectiu de futur, els professionals sanitaris, hi
treballarem i col·laborarem de manera il·lusionada, compromesa i decidida.
Vull subtrallar que les raons de l'èxit del nostre sistema i model de salut cal buscar-les en el
compromís ètic dels seus professionals i en el propi model, que es basa en un
finançament públic i en la diversitat de la provisió de serveis.
Fora bo que els partits polítics amb més responsabilitat en el
moment actual del país tinguessin en compte aquest Manifest i més, si com
sembla, es vol treballar per una nova llei de salut i social de Catalunya que
reculli les singularitats del model sanitari català en el context normatiu
europeu.