La Moció del Parlament sobre l’APS: la oportunitat ?
El PARLAMENT INSTA A QUE ES DOTI DE MÉS
CAPACITAT RESOLUTIVA L’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT (APS)
El passat dijous 27 de
novembre, al Parlament de Catalunya es va debatre i aprovar la moció 159/X que va presentar la diputada
Núria Segú pel grup parlamentari socialista en relació a l’atenció primària de
salut. Els interessats poden seguir el debat parlamentari d’uns 45 minuts de
durada.
Núria Segú, ponent de la Moció
Es tracta d’una moció
extensa que a la seva introducció destaca l’APS com a element nuclear del sistema sanitari a la que cal dotar-la de més
capacitat resolutiva (serveis d’atenció especialitzada i proves diagnòstiques)
i com a gestora de fluxos i facilitadora del contínuum assistencial. La moció es
pot dividir en 3 àmbits: a) per millorar la resolució d’APS b) finançament APS
i c) la gestió de l’APS.
Des de el meu punt de
vista cal destacar l’ampli consens
que va suscitar aquesta moció sobre tot als aspectes de model i assistencials i
gràcies a l’esmena d’ERC i l’abstenció de CiU es va aprovar el punt en relació
a la revisió dels concursos convocats. Serà interessant,en aquest sentit, el
debat que hi haurà a la propera Jornada d’ACEBA entre els diferents
representats dels grups polítics i a la que des d’aquí convido als lectors.
Intentaré en aquest
post, recollir el que per mí són els principals punts d’interès d’aquesta
moció.
Cal recordar que amb
les mocions, el Parlament INSTA al
Govern perquè la tingui en compte i serà aquest, en la línia del desplegament
del Pla de
Salut de Catalunya 2011- 2015, del que establia el Pla d’Innovació i Atenció
Primària i Comunitària del 2007, i l’aplicació comunitària de tots els Plans
Directors qui ho haurà de tirar endavant i implementar.
Pel que fa als aspectes més assistencials i de millora de la
resolució de l’APS la moció inclou:
·
Concretar la cartera de salut pública, en els propis
centres de salut i en la comunitat.
·
Atorgar al metge de família els instruments diagnòstics necessaris dels
processos del seu àmbit assistencial i el seguiment dels processos de trànsit
entre nivells assistencials, garantint temps d’espera màxims.
·
Definir el rol de la infermeria en l’atenció primària i
insta a una prova pilot de prescripció infermera.
·
Atorgar a l’atenció
primària la responsabilitat del seguiment i control dels pacients crònics.
·
Generalitzar a tot el
territori de Catalunya el model de coordinació i suport a tota l'atenció
primària a la patologia mental, osteoarticular
i oftalmològica, en un termini màxim
de dos anys.
·
Generalitzar
progressivament a tot el territori de Catalunya els models de suport específic
i expert, en l’atenció primària de salut, en els aspectes relacionats amb
l’atenció a l’estat nutricional dels
pacients i l’atenció fisioterapèutica,
tot definint-ne un model d’atenció.
·
En el marc de la
implementació de les TIC a l’atenció primària, generalitzar progressivament a
tot el territori de Catalunya la teledermatologia
i la teleoftalmologia, i desenvolupar en els propers dos anys la
generalització de les consultes
telemàtiques en els àmbits d’atenció en que això sigui possible.
·
El Govern adoptarà les
mesures necessàries per tal que:
a) En casos aguts, els ciutadans han d’ésser atesos
per l’equip de salut o els professionals de referència corresponents el mateix dia.
b) En l’atenció primària,
cal establir un termini de referència de quaranta-vuit
hores d’espera en visites programades per a ésser atès pel metge o metgessa
de família, per l’infermer o infermera i pel pediatre o pediatra de referència.
·
Avançar amb l’objectiu que els diferents proveïdors
puguin compartir la història clínica dels
seus pacients tot respectant els programes informàtics propis.
·
Continuar desplegant el nou
model de farmàcia comunitària i revisar
la normativa sobre horaris d'atenció al públic,
serveis d'urgència i vacances de les oficines de farmàcia per tal de garantir
l’atenció farmacèutica.
·
Assignar capitativament a cada àrea bàsica de salut,
en el Projecte de Pressupostos de la Generalitat del 2015, una dotació econòmica suficient que permeti
garantir, amb qualitat i equitat, el catàleg de prestacions de l'atenció
primària i comunitària. De forma progressiva s’establiran les partides finalistes necessàries de les
proves complementàries i les visites a especialistes Addicionar també els
recursos econòmics i concretar els circuits de derivació que permetin l'ingrés directe de pacients crònics subaguts als centres
sociosanitaris.
·
Incrementar el pes relatiu
del pressupost d’atenció primària sobre el total del pressupost en salut fins a
arribar al nivell de 2010 en un màxim de tres anys.
Amb concursos o sense, cal blindar lA
GESTIÓ DE L’APS
Pel que respecta als concursos convocats per a la
contractació de la gestió dels serveis sanitaris d’atenció primària en l’àmbit
de l’Àrea Bàsica de Salut de l’Escala, de l’Alt Camp Oest, Barcelona 3A i Vic 2
Sud, i en concret en els casos de l’Escala
i de l’Alt Camp Oest, en què s’ha presentat més d’un licitador, s’insta a modificar els plecs en la
línia de la moció 3/X del Parlament de Catalunya i, especialment, pel que fa
referència a:
a) la
solvència tècnica s’adeqüi a l’objecte del contracte, és a dir, la gestió de serveis d’atenció primària.
b)
Els criteris de valoració subjectius d’acord
amb allò que diu l’informe relatiu a la moció 3/X, respecte els criteris de
valoració de l’autonomia de gestió,
organitzatius i corporatius amb un ús de la fórmula «fins a un màxim de X punts»
Pel que fa a possibles futurs concursos i donat l’ampli rebuig social, professional i
polític davant la possibilitat que empreses amb ànim de lucre, sense arrelament
territorial ni experiència en la gestió d’APS com ara EULEN, SAR, etc...la
moció diu que caldria evitar la convocatòria de concursos públics i que caldria
aplicar i desenvolupar les mesures previstes
a l’informe relatiu a la moció 3/X del Parlament de Catalunya sobre
polítiques de salut, del Grup de Treball sobre Contractació Pública.
Així mateix, es proposa elaborar un informe sobre el nombre d’àrees bàsiques
que estan sotmeses a processos de concurs, tot indicant la data de
venciment, i estudiant les diferents
alternatives per evitar que l’atenció primària surti a concurs, tot tenint
present i respectant la Disposició Addicional Desena de la Llei 15/1990, de 9
de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya (la que permet a CatSalut contractar a EBAs per a la gestió de serveis
d’atenció primària), a través de:
a.
L’aplicació del concepte
que apareix a la Llei de Contractes del Sector Públic “mitjà propi”, “assimilat” o entitats de base municipalista per centres
de titularitat pública, impulsant els canvis que siguin necessaris. (tot i
que podria resoldre el problema caldria estar amatents a que no generi d’altres
com podrien ser perdre l’autonomia de gestió dels centres per imposició de la
dinàmica burocratitzant i administrativista).
b.
El desenvolupament Decret 196/2010, de 14 de desembre, del sistema
sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT), per tal de consolidar la xarxa d’atenció primària i
comunitària.
La
moció insta també a l’estudi sobre les empreses públiques i consorcis públics
puguin gestionar equips d’atenció primària. Veurem que resulta d’aquest informe
però podria ser contradictori que segons el resultat es perpetués el
tradicional hospitalocentrisme del nostre SNS en compte de constituir una potent xarxa d’APS.
Sens
dubte, els aspectes més polèmics de la moció són els referents als concursos
per la gestió de l’APS. Queda clar que hi ha consens en valorar l’amenaça i el
rebuig que empreses alienes a l’atenció primària, amb ànim lucre i sense
arrelament territorial puguin gestionar l’APS del nostre país. Davant d’aquesta
amenaça, la moció insta a que s’estudii la possibilitat a que l’APS no vagi a
concurs, veurem si finalment això és legalment possible (segons el que els
experts dictaminin). El que queda absolutament clar és que si l’APS ha d’anar a
concurs, ho haurà de fer amb uns plecs que recullin i desenvolupin el que ja
deia la moció 3/X i aquesta. Jo
destacaria entre d’altres punts, que les empreses que concorrin puguin acreditar solvència econòmica i financera amb
l’àmbit de l’activitat del contracte, és a dir, els serveis sanitaris d’atenció
primària, solvència tècnica o
professional acreditant la experiència en l’objecte del contracte, és a
dir, els serveis sanitaris d’atenció primària i el pes de la oferta tècnica caldria fos
superior a la oferta econòmica
tant com fos possible, actualment és 51/49 i crec que hauria de tenir força recorregut.
Pel que respecta a cóm dibuixa l'APS, perque la empodera i fixa un finançament raonable i perque blinda la seva a gestió d'empreses alienes per mí resulta un Moció extraordinària que tant de bo es compleixi en tots els seus extrems legalment possibles.
El Conseller Boi Ruiz al Parlament
Com en
seu parlamentària va dir el Conseller Boi Ruiz fa unes setmanes, es tracta que
la política pugui superar els corses legislatius i més quan hi ha un ampli
consens polític, social i professional al respecte. Estic convençut que això serà així
perquè el nostre SNS i la nostra APS s’ho
mereix.
