La
privatització del finançament de la sanitat.
Dr. Toni Iruela
(@airuelal)
EBA Vallcarca
SLP.
Fa uns dies el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e
Igualdad (Sistema de Cuentas de Salud) va publicar els comptes de l’any
2012.
L’informe recull els principals resultats del Sistema de Cuentas
de Salud 2012, s’ estructura en quatre apartats. Al primer, es presenta la
evolució dels principals indicadors de despesa sanitària a Espanya des de 2008
a 2012. Als tres restants, s’analitza la despesa sanitària desagregada,
respectivament, segons les
classificacions de funcions, proveïdors i finançadors d’atenció de la
salut, fent menció especial a les principals categories de cada classificació.
No faré un resum de tot el document, que recomano sigui
consultat. Sí vull destacar especialment les principals dades en relació al
finançament de la despesa sanitària.
Es constata que l’any 2012 va disminuir el pressupost destinat a
sanitat pública en un 5,38% respecte a l’any anterior (una retallada de 3.903
milions €).
Paral·lelament, la despesa sanitària directa dels espanyols va
augmentar en un 4,27% (855 milions € més respecte l’any anterior). Evidentment
la distribució d’aquest augment de despesa és desigual en funció del nivell de
renda i te conseqüències en el nivell d’atenció. En aquest sentit s’està
privatitzant cada vegada més la financiació de la sanitat.
La despesa sanitària
pública sobre la despesa sanitària total baixa del 73.37% del
2011 al 71,7 % de l’any 2012.
La despesa sanitària privada
sobre la despesa sanitària total puja
del 26.63% del 2011 al 28,3 % de l’any 2012.
Gasto sanitario total, público y privado. Millones de euros.
España, 2008-2012
2008 2009
2010 2011 2012
Gasto sanitario total 97.092 100.475
100.882 98.823 95.670
Gasto sanitario público 70.848 75.355
75.007 72.510 68.607
Gasto sanitario privado 26.244 25.120
25.875 26.312 27.064
Com es veu, la despesa sanitària pública es va reduir en un 5.4%, en canvi la despesa sanitària
privada s’incrementà un 2,9%.
Les conseqüències del RD 16/2012 són clares, la sanitat
espanyola és menys universal, i te greument compromesa l’accessibilitat,
l’equitat i la qualitat.
A Espanya, l’any 2012, la despesa sanitària va representar un 9,3% del PIB —un 6,7% finançat amb recursos públics i un 2,6% amb recursos privats.
Gasto sanitario total, público y privado. Porcentaje sobre el PIB.
España, 2008-2012
España, 2008-2012
2008 2009 2010 2011 2012
Gasto sanitario total 8,9 9,6
9,6 9,4
9,3
Gasto sanitario público 6,5 7,2
7,2 6,9
6,7
Gasto sanitario privado 2,4 2,4
2,5 2,5
2,6
Si el panorama descrit fins ara és dur, encara és pitjor el que
ens espera doncs el Govern de Rajoy doncs te previst (Programa de Estabilidad,
Reino de España, 2014-2017) deixar la despesa sanitària pública en un 5,3%
del PIB. Aquesta dada ens situa cada vegada més lluny dels països amb el
nostre nivell de riquesa, un bon sistema sanitari públic necessita un fiançament
al voltant del 7,5% del PIB.
Un informe recent de la OCDE qualificava el nostre SNS com a “relativament eficient”, és a dir, tot i que
encara es pot millorar la eficiència del SNS amb alguna reforma estructural
pendent, si es vol mantenir la qualitat de la sanitat pública com a un dret de
tots, cal assegurar un finançament suficient. No està de més recordar que la
despesa en sanitat pública és generadora de salut, cohesió social i que te un
important retorn generador de riquesa en llocs de treballs i patents.
Angel Gurria, secretari general OCDE
Sóc un defensor del model sanitari català i crec que caldria
tenir molt en compte les dades d’aquest informe, quan alguns ciutadans
protesten per la privatització de la sanitat pública, si deixen de banda la
demagògia o la mala fe, és possible ens estiguin transmetent aquest
desplaçament de finançament que es recull en aquest informe del Ministerio.
Dr. Toni Iruela
Metge de Família . EBA Vallcarca SLP.
@airuelal (twitter)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada