Europa: economia i salut.  

Dr. Toni Iruela (@airuelal)

EBA Vallcarca SLP.

Fa uns dies s’ha fet oficial el nomenament del lituà Vytenis Andriukaitis com a nou comissari de Salut i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea. És evident que el nomenament no ha ocupat un lloc rellevant als mitjans públics i és que malauradament Salut, avui per avui, no te un pes rellevant dins dels afers europeus.

                                    El nou Comissari de Salut, Vytenis Andriukaitis  

I és que la majoria de les competències en salut són estatals i aquestes en la majoria dels casos transferides a les autonomies o regions, raó per la qual les funcions en Salut d’Europa siguin més aviat minses.

Per més inri, recentment hem conegut que l’Agència Europea de Medicaments (EMA) passa a dependre d’Industria.

Aquest fet ha motivat un moviment de col·lectius sanitaris europeus reclamant a Juncker contra aquest canvi, que pot suposar un gir economicista en la gestió dels fàrmacs.

Les àrees que canvien de cartera són les que gestionen la qualitat, seguretat i eficàcia dels medicaments i dispositius mèdics i l’Agència Europea del Medicament.

Veurem cóm queda aquesta reorganització i si les pressions tenen efecte, ja que la majoria d’Estats tenen aquestes competències en els seus Ministeris de Salut. Per altre part, alguns crítics recullen que el missatge que es dona als ciutadans és que els interessos econòmics estan per sobre dels de salut (conflicte clàssic entre les Conselleries  d’Economia i Salut).

Malgrat tot lo exposat fins ara, ens equivocaríem si penséssim que el marc europeu no te transcendència ni decisiva influència a les polítiques de salut dels nostres país. A tal efecte només mencionar dos punts:

-         negociació Acord Transatlàntic pel Comerç i la Inversió(TTIP) USA-EUR  

que pel poc que transcendeix sabem que podria facilitar la liberalització de l’assegurament i els serveis.

-    la nova directiva europea 2014/24/UE de 26 de febrer sobre contractació pública que sostreu entre d’altres, la contractació dels serveis públics de salut, del règim de contractació general, per tal d’evitar que aquests serveis s’adjudiquessin al millor postor com a únic criteri. Caldrà seguir molt de prop la transposició d’aquesta Directiva, per la transcendència que pot tenir en especial a Catalunya, on el model sanitari català de separació de financiació i provisió fa que la concertació i els concursos tinguin un pes molt important alhora d’assignar proveïdors de serveis sanitaris.

Així que jo sóc dels que penso que gra part dels problemes que vivim al nostre país a l’actualitat, haurien d’anar a buscar la solució a Europa, que amb una forta unió política, continués sent la gran defensora dels valors de la democràcia i de l’estat del benestar.

Dr. Toni Iruela

Metge de Família . EBA Vallcarca SLP.

@airuelal (twitter)